Monday

Peres amb gerds

Temps total: 15 min
Temps d´elaboració: 15 min
Temps de cocció: -
Època de l´any recomenada: tot l'any

Piqui les ametlles torrades. Trituri els gerds en el got de la batedora i passant el puré per un colador fi. Peli pes peres, talli-les per la meitat i retiri les llavors. En el moment de servir, retiri les copes del congelador i cobreixi la base amb unes cullerades de gelat de vainilla.

Reparteixi les peres sobre el gelat i ruixi-les amb el puré de gerds.

Espolvoreixi les peres amb les ametlles picades i serveixi-les immediatament.

Recepta extreta del llibre Cocina Mediterránea en casa. Círculo de Lectores. 2010. Autors: Lourdes March y Lourdes Alcañiz.

És ben sabut que els francesos són coneguts per les seves virtuts culinàries a l’hora d’elaborar postres refinats i francament deliciosos. Precisament, la preparació d’unes bones postres encaixa la perfecció amb la tendència gastronòmica introduïda amb el revolucionari enfocament, tant en contingut com en forma, que va portar la nouvelle cuisine. L’elegància i simplicitat que defineix les peres amb gerds, afegeix motius perquè aquesta proposta gastronòmica pogués ser una de les eleccions escollides pels famosos chefs que van irrompre a França en l’últim quart del segle XX. La senzillesa dels seus ingredients (pera, gerd, vainilla i ametlles) combinada amb un excel•lent ús de l’originalitat en la seva presentació, dóna compte de les possibilitats culinàries que pot tenir un aliment quotidià que ha ocupat un lloc tan bàsic en la cultura alimentària tradicional dels pobles mediterranis. Es diu que els gerds van tenir la seva aparició a l’època de Jesucrist i primera embranzida de consum en el Mont Ida, a Grècia, de mans dels troians. Tot i que hi ha altres teories que situen l’origen del gerd a Àsia o a Nord- Amèrica, sembla ser que el nom en castellà (frambuesa), tal i com el coneixem, prové del francès framboise. Per altra banda, la pera a Europa té uns orígens que la remunten fins a un parell de mil•lennis abans de Jesucrist, arribant a ser una de les fruites preferides entre els grecs, malgrat que no sempre es tractés d’unes postres que gaudissin de gran acceptació entre les classes més poderoses. La proposta d’aquesta setmana ens convida a barrejar la senzillesa tradicional amb l’originalitat del bon gust francès.