Thursday

Mor a Bilbao Jose María Bengoa Lecanda, pioner en la lluita contra la desnutrició.

Dr. Bengoa

José María Bengoa, metge i pioner en la lluita contra la desnutrició, va morar el dissabte 16 de gener als 96 anys d’edat. Nutricionista de reconeguda trajectòria internacional, va ser un important membre de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i persona arrelada en la Diàspora basca de Veneçuela, va rebre el Premi Sabino Arana el 2007, per la seva fructífera i important tasca professional.

Bengoa va néixer a Bilbao el 20 d’abril de 1913, va estudiar Medicina a Valladolid i, desencadenada la Guerra Civil, el juliol de 1936, va prestar serveis com a metge a l’Exèrcit basc, on va organitzar una àmplia xarxa de llocs de socors i hospitals. El 1938 s’exilia a Veneçuela sent molt jove, i inicia el seu treball com a metge rural a Sanare a l’Estat Lara, espai des d’on comença a identificar la fam com la causa que originava la majoria de les malalties dels seus pacients. Els meus freqüents visites a aquest país tan agermanat amb les nostres Illes Canàries, en què ell va residir durant diverses dècades, em va permetre conèixer-lo millor en el seu propi entorn.

Posteriorment, l’any 1944, assumeix la Direcció de la Secció de Nutrició del Ministeri de Sanitat i Assistència Social de Veneçuela. És fundador de l’Institut Nacional de Nutrició, de l’Escola de Nutrició i Dietètica de la UCV, de la Fundació Cavendo (que des de fa uns anys portava el seu nom), del programa d’Aliments Estratègics (Proal) i dels Consell Nacional d’Alimentació de Veneçuela.

Internacionalment ha exercit importantíssims càrrecs, com ara Membre del Comitè d’Experts de l’OMS, assessor interregional i Cap del Departament de Nutrició de l’OMS durant 20 anys. És autor de diversos llibres al costat d’insignes nutricionistes com el Prof. Beaton o el Prof. Scrimshaw, entre altres, i nombroses articles sobre els procediments per combatre la malnutrició i la fam al món, i recentment va escriure també un brillant capítol sobre història de la nutrició comunitària en el nostre llibre Nutrició i Salut Pública.

Qui fora viceconseller de Sanitat en el primer Govern basc després de la Transició, i com a gran expert en salut pública i nutrició, va realitzar importants aportacions conceptuals i metodològiques, incloses les dirigides a la posada en mara de Osakidetza des de la seva experiència en l’OMS. A Bengoa – pare de l’actual conseller de Sanitat del Govern Basc i bon amic meu Rafael- es deu també la iniciativa de crear els Centres de Recuperació Nutricional, estesos avui per tot el món, i particularment a Gàmbia i ara també a Guinea Bissau de la mà de Nutrició Sense Fronteres.

Degut a la seva gran trajectòria i honorable tasca, el Dr. Bengoa ha estat mereixedor de nombroses distincions i reconeixements a nivell mundial. L’Organització Panamericana de la Salut amb motiu de les activitats commemoratives del seu centenari, li va atorgar la distinció de “Heroi de la Salut Pública”, i més recentment va rebre la investidura com a “doctor honoris causa” per la Universitat ‘Alacant. L’any 2006, amb motiu de la celebració a Barcelona del Primer Congrés mundial de Nutrició i Salut Pública del que va ser president d’honor –al costat del seu amic entranyable Nevin Scrimshaw (primer director del INCAP) i Igor de Garin-, es va constituir el Premi de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) José Maria Bengoa, que va rebre el nostre també insigne i mort mestre el Prof. José Mataix aquest mateix any i el Prof Eduardo Atalah de la Universitat de Xile l’any 2008. No obstant els reconeixements rebuts, el nostre mestre i amic era meritori de moltíssim més que inexplicablement mai rebria. Bé, jo si m’ho explico, perquè la veritat sigui dita ell mai perseguia o reclava un Premi, cosa que no es pot dir de tots els que els reben.

Bengoa era un bilbaí genuí. Havia nascut al casc antic i això no ho va oblidar mai. Jo el vaig conèixer gràcies al nostre bon amic comú el Dr. Javier Aranceta i des d’aleshores ha format part de la meva vida més íntima, tant ell com la seva meravellosa dona Amaia Rentaría, que no deixo de seguir-lo d’un costat a un altre any rere any, i tots els seus fills, néts i besnéts formen part de la meva gran família. A tots ells els enviem la nostra càlida abraçada amb tot el nostre afecte i la nostra estima.

La veritat és que ha estat una notícia molt trista per a tos els que el van conèixer i li admiràvem. Enrere queden tants records i complicitats…davant intentar perpetuar el seu llegat i la seva obra. Durant la solemne inauguració de l’esmentat Primer Congrés Mundial de Nutrició i Salut Pública que va tenir lloc a Barcelona el 28 de setembre 2006 va pronunciar al meu costat una elegant i irrepetible conferència magistral en la qual va esprémer tota la seva trajectòria i les seves conviccions que es va gravar per sempre en la meva memòria, el mateix succeïa en què la que va pronunciar a les Palmes el 28 de novembre de 1998, com a cloenda del Primer Congrés Iberoamericà de Nutrició i Salut Pública, que em acceleraria el meu interès per la desnutrició i impulsaria a fundar anys més tard la nostra ONG Nutrició Sense Fronteres. Al flamant escenari de l’Auditori Alfredo Kraus i com a colofó final li atorguem el Primer Premi de la SENC a la trajectòria internacional en el camp de la nutrició i la salut pública. Recordo que li va encantar l’enorme cargol fosilificada que representava aquell Premi.

Les seves paraules i els seus fets, a més d’emocionar, han marcat els nostres camin i molt del bo que hem fet des que el vam conèixer l’hi devem a ell.

Gràcies José María.
Descansa en pau.

Lluís Serra-Majem
President de la Fundació Dieta Mediterrània
President de l’ONG Nutrició Sense Fronteres