Més que un mar
“Mediterrani”, del llatí mediterraneus, “mar entre terres”. El Mediterrani és tan la terra com el mar.
El terme Mediterrani s’utilitza habitualment tan per referir-se al mar pròpiament dit com als territoris circumdants. El Mediterrani és tan la terra com el mar. És “aquell ésser profund”, paraules de Braudel3, “suma interminable de ventures, accidents i fites repetides”… sovint sota la “llum tràgica” de la que parlava Camus4. El Mediterrani ha transcendit l’àmbit geogràfic i ha elevat el terme a la categoria d’idea, de concepte, de personalitat històrica, d’espai carregat de representacions.
De fet, quan es parla de “Mediterrani”, excepte en el casos que de forma explícita es refereix a algun aspecte marítim, rarament es pensa de forma automàtica únicament en el mar o en un territori més o menys definit, sinó que en referir-se a aquest terme, es converteix de forma instantània en una referència al conjunt de qualitats i diversitats d’un espai, més que a l’espai en sí.
És evident que aquesta percepció s’ha anat forjant en èpoques no tan llunyanes. El “nostre mar” d’Heròdot, el “mare nostrum” de Juli Cèsar, el “mar dels Rum” dels texts àrabs, el “mar blanc” dels turcs o el “mare mediterraneum” d’Isidre de Sevilla, eren “mars”. Vies de comunicació, de coneixement, d’aventura, de transport, comercials i espais de confrontació. També, naturalment, on proveir-se d’aliments propis del mar.
Malgrat que les aigües del mediterrani han banyat des de sempre les costes d’aquest espai, els horitzons no han estat exactament iguals: des del nord fins el sud, des de llevant fins a ponent, la visió d’aquest espai difereix i les representacions del Mediterrani són, en definitiva, diverses. Aquest conjunt de diversitats és precisament la riquesa cultural del Mediterrani5.
3 Fernand Braudel, El Mediterráneo, Espasa Calpe, 1987
4 Albert Camus, La Culture Indigène, La Nouvelle Culture Méditerranéenne, Gallimard, La Pléiade.
5 Aquesta referència l’evidencien les múltiples denominacions que reben “els mediterranis” per cada poble, a vegades, com en el cas de Tànger, per exemple, quasi per cada ciutat. Mar Adriàtics, de Ligúria, Tirrè, Jònic, Egeu, de Màrmara, de Creta, i tants altres “mars Mediterranis”.
