FUNDACIÓN DIETA MEDITERRÁNEA

Peix

Aspectes històrics

Des del paleolític superior, l’home ha aprofitat el subministrament d’aliments que proporciona el mar, encara que hi ha hagut èpoques en què el peix no es considerava un aliment recomanat i només es consumia quan no es tenia res més a menjar.

Durant l’època dels romans, el peix, fresc o en conserva, era un component important de la dieta i es coneixen llistes que inclouen les nombroses espècies més consumides.

Els romans havien establert un estès sistema d’estanc o vivers en els què podien conservar el peix, tan les espècies d’aigua dolça com les d’aigua salada. Però els gastrònoms, a l’igual que els d’avui en dia, preferien el peix fresc.

En l’actualitat, gràcies als moderns mitjans de transport, trobem una gran varietat de peixos als mercats de qualsevol part del món; per exemple, en qualsevol país del Mediterrani podem trobar llagostes i llamàntols procedents de Canadà, del Cap Verd o de les Antilles.

També podem especificar que la sardina és el peix més important des del punt de vista econòmic de tot el Mediterrani, o que la tonyina, que encara que habita a l’Atlàntic, es reprodueix al Mediterrani.

Aspectes nutricionals

La composició nutricional del peix és similar a la de la carn: proteïnes, lípids, i petites quantitats de vitamines i sals minerals. Les proteïnes del peix tenen un alt valor biològic. Segons el contingut lipídic, el peix pot ser gras/blau (un contingut del 4-25%) o magre/blanc (1-2%). Els peixos blaus són molt rics en àcids grassos poliinsaturats omega-3, essencials ja que el cos humà no els poden generar. Aquests àcids grassos redueixen el colesterol LDL així com els triglicèrids i són protectors enfront al desenvolupament de malalties cardiovasculars.

Es recomana consumir de 3 a 4 racions de peix a la setmana.

Taula de Consum dels Aliments

→ Anar a la Piràmide Alimentaria