Oli d´oliva i olives

Aspectes històrics

L’olivera i els seus fruits han format part de la història dels homes que han ocupat un lloc destacat entre les civilitzacions mediterrànies. Només a la Bíblia es troben fins a 200 cites que fan referència a l’olivera o al seu oli. A l’antiguitat, l’oli d’oliva s’utilitzava com aliment, en la medicina i en les cerimònies religioses. És difícil determinar la precedència de l’olivera, però es creu que deriva de la vora del Mediterrani, entre Síria i Grècia. El seu cultiu s’inicià en aquestes costes fa més de 6000 anys i s’utilitzà immediatament per a fins alimentaris (l’oliva) i per a fins medicinals (l’oli s’extreia a través de tècniques força rudimentàries).

L’oli d’oliva té un tradició històrica a Espanya que es remunta a l’època dels fenicis. Es creu que foren ells els que propagaren el cultiu de l’olivera per les illes gregues fins arribar a les costes d’Espanya ara fa més de 3.000 anys. L’oli d’oliva ha recorregut un llarg camí des de l’època en la què els romans utilitzaven l’oli d’oliva com a medicina, fins arribar avui dia, en què l’oliva d’oliva l’utilitzen prestigiosos xefs per elaborar els més refinats plats gourmet, o als laboratoris científics que ens expliquen el perquè de les seves propietats.

Homer, intuint els seus efectes beneficiosos, l’anomenà “or líquid” i els romans ampliaren el seu cultiu per tot l’Imperi.

L’olivereda que dissenya els paisatges de cada zona depèn principalment de la història del lloc i de l’oliva que més s’ha adaptat a les condicions del sòl, clima i a les necessitats de l’agricultor. El consum d’oli d’oliva, és una part fonamental de la dieta mediterrània i espanyola, ocupant Espanya el primer lloc en la producció i venda d’oli d’oliva al món.

Aspectes nutricionals

L’oli d’oliva Verge és un suc de fruita natural que conserva el paladar, perfum, vitamines i totes les propietat del fruit del què prové, essent a més l’únic oli vegetal que es pot consumir directament verge i cru.

L’oli d’oliva es classifica principalment en tres grups, segons el procés al què ha estat sotmès:

Oli d’oliva verge;

Oli d’oliva refinat (procés a partir d’olis d’oliva verges de menor qualitat mitjançant tècniques de refinat, com la neutralització, decoloració i desodoració);
Oli de pinyolada d’oliva (obtingut bàsicament de la pinyolada, és a dir, dels residus d’oli produïts després de l’elaboració dels olis anteriorment citats).

Els olis comestibles tenen grans quantitats de vitamina E, de gran importància antioxidant. A més, l’oli d’oliva verge és ric en compostos fenològics, convertint-lo en un important proveïdor de substàncies antioxidants.

La característica principal de la Dieta Mediterrània és el consum d’oli d’oliva com a principal font de grassa, aportant fins a un 17-25% de calories. Deixant de banda els beneficis que pot comportar el seu consum en quan a la proporció adequada d’àcids grassos, l’ús d’oli d’oliva s’associa amb un alt consum de verdures en utilitzar-se com amaniment d’amanides, verdures i llegums cuites. Malgrat el desconeixement de l’acció de l’oli d’oliva sobre la salut, els habitants dels països mediterranis sempre han citat la dieta, bàsicament l’oli d’oliva i el vi, com a responsables de la notable longevitat de la població.

Taula de Consum dels Aliments

→ Anar a la Piràmide Alimentaria