FUNDACIÓN DIETA MEDITERRÁNEA

Mel

Aspectes històrics

La mel ha estat utilitzada com aliment des dels inicis de la humanitat. S’han trobat evidències de la seva existència en diversos indrets, verificades en les pintures rupestres de Bicorp, a València, que daten del 7.000 aC., i les de l’Índia, que es remunten al segle V aC.

A més, per moltes tribus primitives també era un element ritual, com es pot apreciar a l’antic Egipte, on s’embalsamaven els morts en mel.  Fins i tot en algunes civilitzacions formava part del patrimoni filosòfic.

És el cas d’un proverbi àrab que utilitza la mel com a metàfora de la seva filosofia de vida: “Yuam asal, yuam basal…” (Hi ha dies de mel, hi ha dies de cebes…).

La mel era pràcticament l’únic edulcorant existent a la majoria de les antigues civilitzacions, fins que els àrabs van introduir la canya de sucre el segle IX. No obstant, en aquesta època es considerava el sucre com un article de luxe. D’aquí que el seu consum no es divulgués fins el segle XVII, quan es va estendre el cultiu de canya pel continent americà.

Aspectes nutricionals

Dels cent components integrants de la mel, els elements principals són sucres simples (principalment fructosa i glucosa), aigua i, en menor quantitat, les vitamines i minerals.

Entre les vitamines de la mel trobem les del grup B i la vitamina C, però en quantitats tan insignificants que no aporten un gran valor nutritiu.

És possiblement el pol·len el que aporta més proteïnes, vitamines i minerals, ja que la mel conté milers de grànuls en suspensió.

El valor nutritiu de la mel canvia segons l’estació de l’any, les condicions climàtiques i del sòl, la varietat de plantes a partir de les quals s’ha obtingut el nèctar i la cura de les abelles per part dels apicultors.

La seva ingesta ha de ser moderada, limitant-se a un consum ocasional.

Taula de Consum dels Aliments

→ Anar a la Piràmide Alimentaria