Llegums

Aspectes històrics

Els llegums tenen diversos orígens, segons l’espècie: a Mesopotàmia, a l’Amèrica precolombina i a l’Àsia oriental, adequant-se perfectament a l’agricultura mediterrània. Les lleguminoses i els cereals van ser les primeres plantes cultivades per l’home. Fa uns deu mil anys, a la zona del Pròxim Orient, existia un vincle entre certes llavors com el blat, l’ordi, la llegum i els pèsols, i els assentaments humans, que era un indicatiu d’una recol·lecció preferencial: el primer pas cap al naixement de l’agricultura. Les restes fòssils de les llavors de blat, ordi, llenties i pèsols de fa vuit mil anys indiquen que ja es trobaven domesticades per l’home, una domesticació que abasta les faves al quart mil·lenni abans de Crist. Les lleguminoses també apareixen aviat a l’agricultura del Nou Món (4000 abans de Crist), precedint en quasi mil anys al blat.

Els antics egipcis tenien una alta estima a les llenties, cultivant-les extensament i amb molta cura. Van ser també molt apreciades pels romans; es diu que en el vaixell en el què es va transportar un obelisc des d’Egipte a Roma, durant el regnat de Cal·lígula, es van transportar 840 tones de llenties. No obstant, les faves constituien un aliment depreciat pels egipcis. Els sacerdots no les menjaven, encara que el poble sí. Tampoc eren apreciades pels grecs i els romans. La causa potser rau possiblement en el fet de que poden provocar favisme. El pèsol (o garrofí) era un aliment habitual a Roma, encara que tampoc molt apreciat. Va ser al segle XVII quan es va popularitzar el seu consum en verd i es va convertir, a la cort de Lluís XIV, en “una moda i una bogeria”, paraules de Madame de Maintenon.

La mongeta, cultivada a tot Amèrica des de temps llunyans, va arribar a Europa des d’Amèrica al segle VXI, esdevenint al principi un luxe extraordinari, accessible només per aquells més rics.

Des del cultiu de llenties i cigrons durant la civilització egípcia i amb la incorporació després de les mongetes blanques i vermelles que arribades des del Nou Món, les llegums es van incorporar als menjars i guisats de la Dieta Mediterrània.

Els llegums més característics del mediterrani són les llenties, els cigrons i les mongetes.

Aspectes nutricionals

La composició nutricional de les diferents varietats de llegums és altament recomanada degut a les concentracions adequades i equilibrades de nutrients.

Aquesta composició, com la de qualsevol altre aliment, pot variar o modificar-se per innumerables factors; a saber: varietat de l’espècia, condicions climàtiques, condicions mediambientals, tècniques de cultiu i sobretot de l’estat i composició del sòl.

És per això, que les dades sobre la composició química poden presentar molt variables.

La presència de nutrients tan variats com proteïnes d’alt valor biològic, hidrats de carboni complexes, vitamines, minerals, fibra i un escàs contingut gras, confereixen als llegums una gran importància, així com un elevat interès nutricional de ser utilitzat en l’alimentació humana.

Es recomana el consum de 2 a 4 racions a la setmana.

Taula de Consum dels Aliments

→ Anar a la Piràmide Alimentaria