FUNDACIÓN DIETA MEDITERRÁNEA

Hortalisses i verdures

Aspectes històrics

L’all, l’api, el bròcoli, les carbasses o col·liflors arribarien en un primer moment de la mà dels romans. Cap a l’any 50 de la nostra era, Plini el Vell va descobrir que els vegetals es podien consumir crus, amb un pessic de sal o vinagre. A aquests se’ls va anomenar “acetaria”, el què es consideraria l’avantpassat de l’amanida. Els colonitzadors romans van portar llavors i arrels allà on van anar.

Seria gràcies als musulmans que el seu consum i cultiu es desenvoluparia degut a les noves tècniques adquirides. Aquest poble aprofitaria productes com els pèsols, espinacs, mongeta tendra o cebes per les seves propietats alimentàries i usos medicinals o terapèutics.

Quan els espanyols van tornar d’Amèrica, van portar amb ells tomàquets i pebrots, entre d’altres verdures.

Aspectes nutricionals

Les hortalisses i verdures són aliments bàsics de la Dieta Mediterrània, fins i tot s’han adoptat perfectament a l’estil urbà i ràpid de la vida actual.

Són pobres en grasses i proteïnes però constitueixen una font important de fibra, hidrats de carboni, vitamines, minerals i altres components saludables que han combinat sabors al llarg de tota la riba Mediterrània, des de temps immemorials.

En l’actualitat s’ha vist la importància que tenen per a la salut i els possibles beneficis sobre aquesta. Es recomana un consum de 2 racions al dia, essent una d’elles en cru, per aprofitat tots els nutrients que aporten.

Taula de Consum dels Aliments

→ Anar a la Piràmide Alimentaria