FUNDACIÓN DIETA MEDITERRÁNEA

Carn fresca

Aspectes històrics

Els coneixements sobre el consum de carn en l’alimentació humana es remunten fins el Neolític, basats en les troballes i estudis arqueològics. Posteriorment, les primeres fonts escrites (a Egipte i Orient Pròxim, principalment) donen una idea aproximada sobre el consum de carn i de la canvi del ser humà de caçador a ramader.

Aquest fet va provocar el desenvolupament d’una varietat de tècniques i mètodes de conservació de la carn (salar, dessecar, fumar) que van permetre a l’home, en períodes d’escassetat, el seu consum constant. És indubtable que des de sempre les carns han estat i són aliments molt valorats i apreciats per l’home.

A la Dieta Mediterrània, la carn compleix dues funcions: ser un ingredient principal del plat als banquets i tiberis, i ser un complement d’altres aliments en el dia a dia.

Aspectes nutricionals

La carn és una font important de proteïnes d’alt valor biològic, és a dir, que les proteïnes que conté són les que el cos més aprofita al contenir un major nombre d’aminoàcids essencials. En general, la carn també conté vitamines  i minerals. És una bona font de vitamina B12, ferro, potassi, fòsfor i zinc.

D’altra banda, conté importants quantitats de grasses saturades, a més de colesterol. Existeixen dos tipus de grassa a la carn, la que es troba al múscul, coneguda com intramuscular, impossible de separar, i la grassa externa, també coneguda com intermuscular, que es pot separar fàcilment.

Es recomana el consum de 3 a 4 racions de carn a la setmana, sempre donant prioritat a les peces magres.

Taula de Consum dels Aliments

→ Anar a la Piràmide Alimentaria