FUNDACIÓN DIETA MEDITERRÁNEA

Begudes Alcohòliques

CAVA

Aspectes històrics

L’any 1638 va néixer Pierre Pérignon, abat de Hautvilliers des de 1668 fins la seva mort el 1715. Don Pérignon és el nom clau del futur del xampany.  Es diu que era cec i que al provar un gra de raïm podia saber de quina vinya procedia. Va ser precisament ell qui va decidir modificar l’organització de les veremes per obtenir un vi totalment blanc, provocant una autèntica revolució en la forma de veremar. La seva aportació al convertir el xampany en un vi de luxe és innegable, gràcies a les seves normes de verema i a la seva idea d’elaborar els diferents pagaments per separat.

El segle XIX va aparèixer una altra figura clau: la viuda de Clicquot, Gràcies a ella van aparèixer les tècniques de degollament i remenament. Des de 1852 el xampany es va estendre per tot el món, essent la Rússia imperial el seu principal consumidor.

Aspectes nutricionals

Els vins espumosos (cava) es caracteritzen per tenir gas carbònic, procedent de la segona fermentació.

La qualitat depèn de la selecció dels bons grans de raïm. En funció dels grams de sucre per litre, els caves es classifiquen en:

Brut (no conté licor d’expedició), sec, semisec, semidolç, i dolç. El terme Gran Reserva s’utilitza per indicar que la segona fermentació ha durat un mínim de 30 mesos.

La composició del cava és semblant a  la d’altres vins: el component principal és l’aigua, seguit de l’alcohol i d’una sèrie de compostos minoritaris, com àcids orgànics, compostos fenòlics, etc.

El consum de cava es pot realitzar en adults i amb moderació.

CERVESA

Aspectes històrics

A través de jeroglífics i altres evidències, els historiadors han rastrejat els orígens de la cervesa en els antics pobles elamites, egipcis i sumeris. El registre d’elaboració de la cervesa més antic té aproximadament 6.000 anys. Es diu que els sumeris van descobrir el procés de fermentació per casualitat. No se sap amb certesa com va succeir.

Després d’Egipte, els grecs i romans van continuar elaborant cervesa. Plini el Vell va informar de la popularitat de la cervesa a la zona del Mediterrani abans que del vi. A Roma, el vi es va convertir en la beguda del déu Dionís o Bacus. La cervesa només es fabricava als afores de les zones de l’Imperi Romà, on el vi era més difícil d’obtenir.

Aspectes nutricionals

La cervesa és una bona font de vitamines, minerals i antioxidants naturals. El seu consum moderat i ocasional pot disminuir el risc de patir alguna malaltia cardiovascular.

VI

Aspectes històrics

La història del vi és tan antiga com la humanitat. Per això, el vi ha marcat un caràcter distintiu de les civilitzacions i dels pobles que han sabut elaborar-lo i apreciar-lo.

L’home prehistòric sabia amb total seguretat com elaborar el vi, i els paleontòlegs han trobat fòssils que semblen vestigis de pinyolada o raïm premsat. Els més antics escrits humans, incloent les taules d’argila cuneïforme de Babilònia, o els papirs de l’antic Egipte, contenen nombroses referències al fruit fermentat de la vinya.

Una de les vinyes més conegudes en temps faraònics va ser la Kankomet, que es cultivava als vinyers de Ramsès III (1198-1167 aC). El vi s’esmenta més de 200 vegades a la Bíblia, i el fet de ser escollit per Jesús com part importantíssima del ritual fonamental del culte cristià no fa sinó reflectir amb llum meridiana la importància extraordinària que pels jueus d’aquella època tenia el vi.

Fins el segle XIX, la major part dels vins que es consumien eren sempre vins de l’any, degut a les dificultats de conservació. Amb Pasteur, es pot dir que va néixer l’Enologia moderna, que és en certa manera la medicina del vi.

Aspectes nutricionals

El consum moderat de vi és una característica més de l’alimentació dels països de la conca del Mediterrani. No només el tipus d’alcohol consumit, sinó la manera de consumir-lo (molt diferent a com es consumeix als països del Nord d’Europa) pot actuar com a protector de la malaltia coronària.

El vi és un element habitual a la taula de la família i no és estrany que es provi en edats primerenques. El patró de consum d’alcohol a Europa no està tan lligat a l’entorn familiar, i és més freqüent el seu consum excessiu els caps de setmana.

El paper del vi a la dieta Mediterrània es va començar a estudiar a partir del que s’anomena “paradoxa francesa”. La mortalitat per malaltia coronària no era la mateixa per un francès de Toulouse que per un nord-americà de Stanford (Califòrnia). Al sud de França, la taxa de mortalitat era molt menor i es va observar que  el consum de vi tenia un paper important en aquest fet.

Encara que és difícil recomanar el consum d’alcohol coneixent els efectes perjudicials en consumir-lo en quantitats excessives, existeixen nombrosos estudis que relacionen el consum moderat de vi amb la malaltia coronària i amb la demència senil, entre d’altres.

Taula de Consum dels Aliments

→ Anar a la Piràmide Alimentaria