Reunión FAL

Related Post

• No Related Post

Federico Leighton Puga

Va realitzar estudis de postgrau a la Universitat de Tulane i a la Universitat Rockefeller al Laboratori del Prof Christian de Duve als EUA de NA (1964-1967). Al costat de la docència a Xile, va ser professor visitant dos anys a la Universitat de Lovaina (1975-1977) per invitació de Christian de Duve, Premi Nobel de Medicina 1974. També va ser professor visitant per un any a la Universitat d’Oslo (1988-1989).

Des de 1973 i per gairebé 40 anys va ser professor titular de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile de la Facultat de Ciències Biològiques i Facultat de Medicina.

Va ser membre titular de l’Acadèmia de Ciències d’Amèrica Llatina, de nombroses societats científiques nacionals i internacionals, i integrava el World Council on Nutrition Fitness and Health amb seu a Washington.

Va integrar el Consell Universitat-Empreses de la Universitat Catòlica, membre del directori de la societat “Innovació i Tecnologia Vitivinícola SA” (VINNOVA) en representació de la universitat.

Va ser integrant del Consell Superior de Ciències i va participar en diverses iniciatives acadèmiques l’objectiu va ser promoure la biologia cel•lular, la biologia molecular i la biotecnologia. Entre elles, la posada en marxa el 1971 del programa de Doctorat en Ciències Biològiques amb esment en biologia cel•lular, el que va dirigir per més de 15 anys. A més, va ser un dels fundadors del Centre de Genòmica i Bioinformàtica de la Facultat de Ciències Biològiques de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile.

Va ser President i Fundador de la Fundació Xilena per Biologia Cel•lular des de 1986. L’objectiu de la Fundació és impulsar el desenvolupament del coneixement biològic i les seves repercussions en el benestar de les persones. D’aquesta manera, la Fundació dóna suport a les iniciatives en l’àrea de la biologia cel•lular i en especial, el Premi Anual a les millors tesi de grau o màster i de doctorat.

La seva recerca es relaciona amb l’organització de les cèl•lules, peroxisomes, metabolisme d’àcids grassos, aterogènesi, antioxidants naturals, nutrició molecular en general i malalties cròniques. En anys recents va centrar els seus esforços en l’estudi dels principis antioxidants presents en el vi, les fruites i les verdures, avaluant els seus efectes positius sobre la salut. Arran d’aquest treball va ser nomenat vicepresident de la Comissió de Nutrició i Salut de l’Oficina Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), amb seu a París.

A Xile va posar en marxa i va presidir el Projecte Ciència, Vi i Salut, en el marc del Programa Bases Moleculars de les Malalties Cròniques de la Universitat Catòlica. Després d’aquest projecte, amb el suport de l’Associació Viñas de Xile, BIOS Xile, EXTEND i Hill Knowlton Captiva, va posar en marxa el projecte Fondef “PAM-Xile”, Programa Alimentari Mediterrània a Xile. Com un “spin-off” d’aquest projecte, va crear a la Universitat Catòlica, en associació amb l’Associació Xilena de Seguretat (ACHS) i l’empresa DOLE Xile, el Programa d’Alimentació Laboral. Actualment estava desenvolupant projecte sobre aliments funcionals nous amb el suport del FONDEF de CONICYT i de la Fundació COPEC-UC.

L’abril de 2007 va crear a la Universitat el Centre de nutrició molecular i malalties cròniques (CNMEC-UC) amb un grup de destacats acadèmics de 5 facultats diferents de la Universitat Catòlica. El CNMEC-UC ha prioritzat el control de les malalties cròniques mitjançant canvis en estil de vida, amb una estratègia on la dieta mediterrània i la seva projecció al control de la Síndrome metabòlica constitueixen elements centrals. Al maig de 2008, en una iniciativa conjunta de la Universitat Catòlica i la Fundació Banmédica, posa en marxa el Programa Alimenta’t Sa que permet a les persones auto-avaluar el seu estil de vida i el risc de malalties cròniques, una eina de salut preventiva que ja ha reclutat més de 47.000 usuaris, cadascun dels quals manté un registre de l’evolució del seu estil de vida i de factors de risc de malaltia crònica, permetent alhora avaluar globalment estil de vida i risc en la població xilena.

El 2010 crea Fundació Alimenta, entitat privada sense ànim de lucre amb la missió de prevenir les malalties cròniques, primera causa de mort a Xile, mitjançant l’alimentació i l’estil de vida saludable.

Donada la seva recerca i aportació en l’àrea de les Dietes Mediterrània, al març de 1008 a Barcelona, Espanya, rep un Diploma d’Honor atorgat pel Patronat de la FDM, en reconeixement de la seva valuosa contribució a la difusió dels valors de la Dieta Mediterrània.

Juntament amb la formació de joves investigadors al seu càrrec, va dirigir nombroses tesis de grau, màster i tesi de doctorat. Té aproximadament 100 publicacions científiques en revistes de prestigi internacional, 6 llibres, 16 capítols de llibres i més de 300 resums a congressos. Va dictar aproximadament 30 conferències a l’any en temes relacionats amb antioxidants, vi i salut, malalties cròniques, dietes mediterrànies, i aliments funcionals.

El seu major interès era la promoció de polítiques públiques relacionades amb la prevenció de malalties cròniques mitjançant canvis en l’estil de vida de les persones. Actualment, era membre del Comitè Assessor d’Aliments del Ministeri de Salut de Xile.

El Dr. Federico Leighton mor el 27 d’abril de 2012 als 74 anys d’edat. Casat amb Rosita Kornfeld Matte, deixa 4 fills del seu primer matrimoni i a 10 néts.

Related Post

• No Related Post

Flaminio Fidanza, Ancel Keys, Anna Ferro-Luzzi, Lluis Serra Majem i Antonia Trichopoulou.

Nascut a Perugia en 1920, en la universitat del qual va ser Catedràtic de Nutrició durant 30 llargs i productius anys, des de 1965 fins al 1994. Es va graduar en Medicina per la Universitat de Nàpols, i després de la seva formació postdoctoral en Nutrició i Fisiologia a Roma, retorn a Nàpols com a assistent del Professor Gino Bergami, qui li va assignar el treball de camp amb Ancel i Margaret Keys. El matrimoni Keys estava per primera vegada a Itàlia per explorar les relacions entre la dieta i els lípids plasmàtics a principis de 1952, començant el que seria una col•laboració vital amb Flaminio Fidanza amb l’Estudi dels Set Països. S’estava definint la Dieta Mediterrània, la mateixa que avui constitueix el Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Després d’una Beca de la Fundació Rockefeller, amb la qual va poder treballar en el Laboratori de Fisiologia i Higiene del Professor Keys (segons ell mateix “straightening out my Italian non-scientific way of thinking”) es va convertir en l’investigador principa de l’Estudi dels Set Països i un dels referents internacionals en el camp de la nutrició. Les seves contribucions inclouen la determinació de la composició corporal, la caracterització de la Dieta Mediterrània Italiana, el paper de l’alimentació en la malaltia coronària, els mètodes qualitatius d’enquesta alimentària (inclòs el Mediterranean Adequacy Index del propi Fidanza, àmpliament utilitzat des del nostre Observatori de la Dieta Mediterrània) i l’edició de llibres de textos fonamentals de Nutrició Humana i Avaluació de l’Estat Nutricional, profusament utilitzats per els qui ens dediquem a aquesta menesters de la Nutrició, l’Alimentació i la Salut Pública.

Ell mateix definía els secrets de la salut, i deia “La forma fisica è questione di moderazione e movimento. Io faccio 50 minuti di attività fisica al giorno: 20 al mattino, 30 la sera. Negli Anni Sessanta nel Meridione, alimentazione in puro stile mediterraneo, obesità e ipertensione erano inesistenti: abbiamo trovato un solo infarto su 600 individui esaminati. E’ tutto scritto nero su bianco nei nostri studi. Inattaccabile. Il resto sono polemiche di nutrizionisti improvvisati”. Y definía la Dieta Mediterránea como “E’ una dieta moderata, in cui alcuni alimenti caratteristici dell’ area mediterranea occupano un posto preminente, in modo da soddisfare tutte le richieste dell’ organismo, prevenire le inadeguatezze nutrizionali (sia per eccesso sia per difetto) e fornire i composti alimentari bioprotettivi. Come schema giornaliero di riferimento si può prendere quella degli abitanti di Nicotera, in Calabria, appunto negli anni ‘ 60: 465 grammi di cereali, 43 grammi di legumi, 46 grammi di pesce, 309 grammi di ortaggi, 42 grammi di olio vergine di oliva, 104 grammi di frutta, 294 millilitri di vino (un quartino al giorno), 47 grammi di latte (meno di mezzo bicchiere), 12 grammi di formaggio, 47 grammi di carne (la carne dunque c’ è: ne va mangiata poca, ma non eliminata), 21 grammi di uova. Per le donne quantità leggermente inferiori”.

Els que li vam conèixer i tractavem, admiràvem la seva erudició i eloqüència, i alhora la seva tenacitat i intransigència que s’havia aguditzat amb l’edat. Sempre amb un humor àcid i mediterrani. Treballar incansable i il•lusionat amb els temes científics fins als seus últims dies, treballant activament en diverses línies d’investigació al costat de Alessandro Menotti, la seva esposa Adalberta –veritable experta en educació nutricional-, Daniela Fruttini o el seu fill Flaminio, entre molts altres. Sens dubte ha estat i serà un dels grans actius en la història mundial de les Ciències de l’Alimentació i la Nutrició. Des de mitjans dels 1980 coincidim en diversos congressos i reunions, i sempre discutíem sobre temes relatius a la Dieta Mediterrània i les polítiques de nutrició. Recordo uns correus seus de fa quatre mesos en els quals en to irònic criticava la Piràmide i el Plat per proposar el seu Temple Alimentari; per sort el debat que vam tenir en una sessió de l’últim Congrés Internacional de Barcelona sobre la Dieta Mediterrània (veure informa en la web) va concloure per unanimitat per la piràmide està més viva que mai, descartant-se el plat com a alternativa de la mateixa en el nostre entorn. Ell hi hagués, com jo, gaudit en el debat.

I com deia l’altre dia Javier Aranceta “Segur que des del cel segueix treballant en l’actualització de l’Estudi dels Set Països i en el disseny d’un nou Frontispici de la Dieta Mediterrània”.

Nostres més sentides condolences a la seva esposa Adalberta, familiars i amics.

Descansi en Pau.

Professor Lluís Serra Majem

President de la Fundació Dieta Mediterrània

Related Post

• No Related Post

Mrs. Michelle Obama

La Sra. Michelle Obama, primera dama dels Estats Units d’Amèrica, rep el premi en reconeixement a la seva activi i valuosa tasca de promoció de l’activitat física i hàbits d’alimentació saludables entre la població infantil, amb l’objectiu de combatre l’obesitat entre nens i adolescents americans a través del programa Let’s Move, llançat el 2010. Per compartir els principis de l’estil de vida de la Dieta Mediterrània amb iniciatives i ambients beneficiosos que afavoriran una futura generació saludable.

La Sra. Michelle Obama es la primera dama dels Estats Units d’Amèrica des del 20 de gener de 2009 i posseeix des de fia anys una dilatada carrera dedicada al servei públic a través de diverses iniciatives socials. És la primera guardonada amb aquest premi des del seu establiment.

Per a més informació sobre le programa Let’s Move, visiti: www.letsmove.gov

Related Post

• No Related Post

José Mª Ordovas

El Dr. José María Ordovas rep el premi per la seva contribució al coneixement de la interacció entre alimentació i malaltia, confirmant l’estreta relació que hi ha entre nutrició, gens i l’aparició de malalties. A través dels seus estudis afirma que “la Dieta Mediterrània és una excel•lent acomodació de la genètica de la població mediterrània a les condicions de l’entorn, i és fruit de la transmissió, generació rere generació, d’uns hàbits alimentaris que garanteixen una major longevitat”.

El Dr. José Maria Ordovas és pioner en les disciplines de nutrigenètica i nutrigenòmica, Catedràtic de Nutrició de la Tufts University de Boston (EUA), Director del Laboratori de Nutrició i Genètica de l’USDA Human Nutrition Research Center on Aging de la mateixa Universitat, i Director Científic de l’Instituto Madrileño de Estudios Avanzados (IMDEA). És a més investigador del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Espanya. Ha publicat més de 500 articles científics fins al moment.

Fins avui han estat distingits amb aquest premi:

1996    Elisabeth Helsing, Department of Health (Noruega)

1998    Ancel Keys, Redescubridor de la Dieta Mediterránea con su trabajo “The Seven Countries Study” (EUA) i Flaminio Fidanza, Università de Roma (Itàlia)

2000   Gregorio Varela, Universidad Complutense de Madrid (Espanya)

2002   Antonia Trichopoulou, University of Athens (Grècia) i Dimitrios Trichopoulos, University of Harvard (EUA)

2004   Walter C. Willet, University of Harvard (EUA)

2006   F. Xavier Pi-Sunyer, New York Obesity Research Center (EUA / Espanya)

X Aniversario de la FDM: Valentí Fuster, Cardiovascular Institute, Mount Sinai Medical Center (EUA / Espanya)

2008   Carlo La Vecchia, Inst. Di Statistica Medica e Biometria, Università di Milano (Itàlia) i Silvia Franceschi, International Agency on Cancer Investigation (França)

2010   Serge Renaud, INSERM (França) i Michel de Lorgeril, Centre national de la recherche scientifique (França)

Related Post

• No Related Post

Els quatre premis relatius a aquesta tercera edició de l’any 2010 són:

1-      Premi a la trajectòria vital, per tota una vida dedicada a la nutrició. Ha recaigut en Magdalena Villanueva Cabrera. D’origen Peruà, als 18 anys aquesta infermera llevadora arriba a Espanya on treballa primer a Saragossa en diferents Hospitals en Cures Intensives de Pediatria i Neonatologia, i després a Madrid, al servei de reanimació de nadons de la Maternitat de La Paz. Des que fa 20 anys va arribar a les Canàries i treballa a l’Hospital Materno Infantil del Servei Canari de la salut com a infermera llevadora. Va crear l’Associació Canària Pro Lactància materna i ha estat des de llavors una lluitadora incansable pels drets de l’infant i de les seves mares. Va coincidir en alguna ocasió amb el Prof Mataix a Las Palmas, on ha destacat per la coordinació dels Grups de suport de mares lactants i ha sacrificat la seva vida personal donant-se a aquestes milers de mares angoixades amb els seus nadons. Gràcies a persones com ella la nutrició en la vida comença com ha de començar: amb la llet materna.

2-      Premi a la millor Iniciativa Institucional, que en aquesta edició ha estat per la Fundació Dieta Mediterrània, recull el president de la FDM, Lluís Serra Majem. Des del passat 16 de novembre de 2010 la Dieta Mediterrània s’ha inscrit a la Llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. L’objectiu d’aquesta iniciativa va ser salvaguardar l’immens llegat cultural que suposa la Dieta Mediterrània així com compartir i difondre internacionalment els seus valors i beneficis.

La Dieta Mediterrània és una herència cultural, històrica, social, territorial i mediambiental transmesa de generació en generació des de fa molts segles, i està íntimament vinculada a l’estil de vida dels pobles mediterranis al llarg de la seva història. Un llegat transmès en un flux temporal i espacial incessant, un patrimoni viu, espais culturals únics i vigents, usos que promouen el respecte a la diversitat cultural i la creativitat humana, expressió de la sociabilitat i comunicació entre els seus pobles i individus, l’única forma d’arrelar als individus en els seus llocs d’origen, un element integrador de les comunitats amb la naturalesa i la història, un mecanisme de defensa de l’agricultura i el desenvolupament rural sostenibles, del paisatge i del medi ambient del nostre territori. I un patró alimentari ple a més de beneficis per a la salut pública i individual. Des d’aquest convenciment, Espanya, juntament amb Itàlia, Grècia i el Marroc, van dipositar en el Secretariat de la UNESCO la candidatura que ja és una realitat, sota la coordinació de la Fundació Dieta Mediterrània.

3-      Premi a la Millor Iniciativa Privada o Empresarial. A Coca-Cola Espanya recollit per Andrés Urrialde  de Andrés, director de Nutrició, pel suport constant de l’empresa a la formació de professionals i per l’impuls a la emergent àrea de la hidratació, i a l’empresa José Sánchez Peñate per la seva innovació en el sector lacti, introduint l’oli d’oilva com a excipient gras en una línia pionera de productes lactis.

4-      Premi al millor investigador en Nutrició Humana. Premi que l’Acadèmia atorga a l’investigador més productiu i influent d’entre els que treballen en institucions espanyoles en l’àrea de la nutrició humana. El rep Dr. José M. Ordovas Muñoz, catedràtic de Nutrició a la Universitat de Tufts de Boston i director del Centre de Malalties Cardiovasculars de la Comunitat de Madrid, amb 78 treballs internacionals en nutrició humana publicats durant 2010.

Durant la sessió es van nomenar Acadèmics Numeraris els Doctors Cristina Campoy Folgoso, de la Universitat de Granada i Pedro Betancor León, de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, que va dissertar sobre el paper de la nutrició en la programació metabòlica durant la concepció i el embaràs (early nutrition programming) i sobre la cirurgia metabòlica de la diabetis, respectivament.

José Mataix Verdú (Yecla 1941 – Granada 2008) representa una de les figures més important de la nutrició espanyola com ho són Grande Covián, Gregorio Varela, Marañon, Bengoa o Turró entre tants altres, i la seva vida va estar molt vinculada a la investigació entorn a la Dieta Mediterrània i l’oli d’oliva. Després de la seva tràgica i prematura mort, l’Acadèmia Espanyola de Nutrició va instaurar els Premis Mataix que en la seva primera edició es va fer un únic lliurament del bust commemoratiu a la seva vídua.

Related Post

• No Related Post

Francisco Sensat

Related Post

• No Related Post

Trenta experts de tot el món van participar en la formulació de les directrius sobre la base d’un esforç multidisciplinari i transversal i intersectorial al voltant de les àrees prioritàries, com ara:

-La nutrició, estils de vida i la salut,

-Aspectes socials i culturals i aspectes econòmics relacionats amb la sostenibilitat del patró de la Dieta Mediterrània,

-Els impactes ambientals de la Mediterrània en els sistemes agroalimentaris dels recursos naturals i el canvi climàtic,

-Contribució de la promoció de la Dieta Mediterrània a la biodiversitat dels sistemes agroalimentaris Mediterrani.

Per més informació, descarregueu el document pdf.

Related Post

• No Related Post

Dieta Mediterrània - Patrimoni Cultural Immaterial

Aquesta candidatura transnacional es va elaborar i es va presentar conjuntament per Espanya, Grècia, Itàlia i el Marroc, coordinada a nivell tècnic per la Fundació Dieta Mediterrània. A Espanya aquest projecte va ser liderat pels Ministeris de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, i Cultura, i va comptar amb el suport de les comunitats autònomes, ajuntaments i del conjunt de la societat civil a través de milers d’adhesions personals i centenars d’associacions.

Els quatre països que van presentar la candidatura estan estudiant ampliar la declaració a altres estats mediterranis que ja han manifestat el seu interès per adherir-se al comès i s’han dut a terme reunions per poder fer aquesta ampliació una realitat.

Related Post

• No Related Post

Grecs i romans van asseure els inicis del que avui coneixem per Dieta Mediterrània amb la trilogia pa, oli i vi. Més tard les relacions amb pobles germans i àrabs i el descobriment d’Amèrica marcarien les bases de la Dieta Mediterrània actual, una dieta declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO fa tot just un any.

Amb l’objectiu de conscienciar els ciutadans de la importància del pa en la nostra alimentació diària, la Fundació Dieta Mediterrània ens explica les raons principals per les quals recuperar el seu consum en un pòster que serà distribuït a 75.000 forns de tot Espanya, 8.200 a Catalunya, a través de la campanya Pa cada dia, en una iniciativa que compta amb el suport del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí. El cartell, que consta de cinc punts, centra el seu contingut en els beneficis nutricionals d’aquest aliment i el seu paper en la Dieta Mediterrània. Per Lluís Serra, President de la Fundació Dieta Mediterrània “els espanyols ens estem allunyant dels patrons de consum més saludables, en què el pa és un pilar bàsic”.

Precisament la base de la Dieta Mediterrània està destinada a aquells aliments d’origen vegetal que aporten nutrients clau i agents protectors, alhora que permeten fer una dieta baixa en calories, fàcil i accessible. La varietat de nutrients en forma d’hidrats de carboni, proteïnes, àcids grassos essencials, vitamines i minerals, fan del pa un aliment que ha de formar part de tota alimentació saludable.

Tot i això, ha estat acompanyat de la immerescuda fama de que engreixa i desterrat de manera injustificada en dietes d’aprimament. Un estudi elaborat el 2011 per la Unitat de Nutrició Clínica de l’Hospital Universitari de la Paz no va observar diferències en l’evolució del pes corporal entre les dones que van fer una dieta amb pa i les que la van fer sense pa. De fet, el consum de pa facilitava l’adherència al tractament pel que no es justifica la seva exclusió en dietes hipocalòriques. Opinió compartida pels Drs. Lluís Serra Majem i Inmaculada Baptista Castaño, del Grup de Recerca en Nutrició de la Universitat de Les Palmes de Gran Canària, després d’una revisió bibliogràfica dels estudis científics publicats en els últims 30 anys. Segons les seves conclusions, no hi ha cap fonament científic per excloure o reduir el pa de l’alimentació habitual, ni en persones primes i en aquelles que pateixen sobrepès o obesitat. Un últim estudi dirigit per la Dra. Rosa M. Ortega, Catedràtica de Nutrició de la Universitat Complutense de Madrid, va posar de manifest que el consum de pa en nens té efectes molt més positius del que generalment es pensa. Després d’analitzar a 500 escolars espanyols es va demostrar que els nens que consumeixen més pa presenten un menor percentatge de sobrepès i obesitat, una ingesta més adequada de nutrients i tenen dietes més equilibrades i registren millors indicadors de risc cardiovascular que els que mengen menys pa.

Organitzacions internacionals, institucions i professionals de la salut recomanen que al voltant de la meitat del total de calories ingerides per una persona al dia provinguin dels hidrats de carboni presents en aliments com el pa. Per poder assolir aquesta recomanació, cal consumir pa al llarg del dia. L’esmorzar amb torrades, els entrepans de mig matí, el berenar i el pa com a acompanyament dels dinars i sopars ajudaran a assolir el percentatge ideal.

A més de la seva inestimable funció alimentària, el pa ha acumulat al llarg de la història un important bagatge social i cultural que el converteix en un dels aliments centrals de la nostra història, tradició i cultura gastronòmica.

Campanya Pa cada dia

La campanya Pa cada dia és una iniciativa que neix amb l’objectiu de promoure el consum d’un aliment que ha acompanyat l’home al llarg de la seva història: el pa. Les seves propietats nutricionals el converteixen en un aliment bàsic d’una dieta sana i equilibrada.

La cadena de blat, farina i pa, a través de Incerhpan i amb el suport de la comunitat científica, el suport del Comitè Científic del Pa, han unit els seus esforços a través d’aquesta campanya amb la qual es vol frenar i invertir la tendència descendent en el seu consum.

Related Post

• No Related Post